Xilòfon virtual

Si cliqueu damunt del títol d'aquest apartat podreu accedir a una pàgina web on els nens podran jugar tocant un xilòfon virtual. La pàgina també permet que mentres el nen toca es pot grabar el que està tocant i després ho pot escoltar.

Campaniller de Cascavells

Nom de l’instrument: Campaniller de Cascavells
Producció del so: Percussió de sons múltiples





Material necessari:

- Cintes de ras de Colors.
- Un cercle metàl·lic.
- Un pal de fusta.
- Cascavells de diferents tamanys ( i per tant diferent sonoritat).
- Un clau i una arandela/grapa.
- Paper pinotxo.
- Fil de cosir de diferents colors i agulla de cosir.
- Cinta adhesiva transparent.

Procediment de construcció:

Es tallen les cintes de colors a la mateixa mida.
Es cus un cascavell en un extrem de cadascuna de les cintes.
Es forra el cercle metàl·lic amb el paper pinotxo.

Es serra el pal de fusta a la mida desitjada.
Es cusen els extrems de les cintes on hi ha els cascavells al cercle.

L’altre extrem de la cinta es claven totes juntes a l’extrem del pal amb el clau i arandela.

I es deix que pengi a la part superior del pal una mica de cinta per on si cosirà la resta dels cascavells.



PRODUCCIÓ DEL SO (Com es fa sonar?)

Es fa sacsejant l’instrument, bellugant-l’ho a un cert ritme es produeixen un so múltiple.

Piano de paper

Agafem un full de paper, de la mida que volguem. (Jo ho acostumo a fer amb la meitat d’un DIN-A4, és a dir un DIN-A5.)

Es plega per la meitat.
Es torna a plegar per la meitat.
I ara amb els senyals fets , es doblega dels extrems cap al mig.
I aconseguirem un full plegat amb aquests senyals :

I ara ve la part més difícil : Poseu el dit i aixafeu per on hi ha les fletxes i aconseguiu la següent figura :


Ara es tracta de pujar la part central :


I plegar-la cap endavant :


I ara pleguem els laterals cap a l ’interior :

I si ho heu fet bé, aconseguireu el vostre PIANO!
Ara només cal que li afegiu el teclat i la partitura!

Imatges de l'orquestra del ford focus.

Fa uns dies vam posar l'anunci del Ford Focus, en el que apareixia una orquestra tocant una simfonia. Però no amb instruments, sinó amb parts del cotxe transformades en instruments.


Degut aquest anunci ens va arribar un comentari on ens preguntaven si aquests instruments eren reals i possibles de fer sonar. Per aquest motiu a continuació us adjuntem unes quantes imatges de la gravació de l'anunci.





Les imatges fetes durant la gravació (oficial), ens mostra els músics com practiquen per tocar aquests instruments.

El nou ford focus

Música de: Craig Richey - Ode To a Ford

Una trompeta de mànega.

Ara que tothom recicla és el moment d'utilitzar tots aquests materials reciclats per elaborar instruments ben originals.

Per començar construïrem una trompeta de mànega. Seguiu atentament els passos!!!

Material necessari:

1. Embut.
1.Tub de mànega llarg.
2. Brides
Cinta adhesiva.
Bosses de plàstic.
Globus.
Tisores

Procediment de construcció:

1.- Col·loca l’embut en un extrem del tub de mànega introduint-lo per dintre.

2.- Per assegurar-te de que no caurà posa-hi cinta adhesiva pel voltant del tub on està l’embut.

3.- Agafa el tub de mànega i cargola'l dos vegades intentant fer una espècie de rodona amb dues cues per una banda l’embut i per l’altre un tros de mànega que farà d’embocadura.

4.- Lliga el tub en forma de rodona amb l’ajuda de les brides, una a cada costat.

A VEURE COM SONA!!!!!

Jaco Pastorius

Jaco Pastorius va ser per al món del baix elèctric el que van ser els Beatles per al Pop o el doctor Fleming per a la Medicina. A més, una vida estrambòtica i una mort misteriosa sempre mitifiquen aquestes figures. Elvis, Kurt Cobain, Jimmy Hendrix, John Lennon... tots han marcat un abans i un després ajudats per la mort. Recomano llegir la biografia:

http://es.wikipedia.org/wiki/Jaco_Pastorius



Aquest sóc jo intentant interpretar una peça del gran Jaco amb el meu baix. Es titula Teen Town i es troba a l'àlbum "Heavy Weather" de Weather Report, grup de Jazz Fusion que compartia amb Joe Zawinul (recentment difunt), Peter Erskine, Alex Acuña i Wayne Shorter.

Johannes Brahms

Brahms, Klavierstücke op.118

Intermezzo 2 (Andante teneramente, La Major, compàs 3/4)

Composada com l'opus 118 l'estiu de 1893.

Està composada en forma de lied, amb un episodi central contrastat i una repetició variada.

Peça d'una magnífica poesia, en forma A B A. El primer episodi descansa sobre un tema de quatre compassos. Comença un cànon entre la soprano i la veu intermitja, seguit d'un passatge coral en Major.

Ara vindrà Pasqua

Aquesta és una cançó molt útil per treballar aquests dies pròxims a la Pasqua.

Heitor Villa-lobos

Heitor Villa-Lobos va néixer el 5 de març de 1887 al Carrer Ipiringa, a Río De Janeiro. A casa de Villa-Lobos cada dissabte músics respectats de Río s’ajuntaven per tocar fins altes hores de la nit. Aquest costum, que va durar durant molts anys va influir el desenvolupament musical de Villa-Lobos.

De molt jove ell va començar a estudiar. En sis anys, ell va aprendre a tocar el violoncel del seu pare en una viola especialment adaptada. Era també en aquest temps, gràcies a la seva tieta Fifinha, que li va donar els Preludis i les Fugues “Del Clavé bien Temprador” que Tuhú (el seu sobrenom d’infància) es va fascinar amb els treballs de Johann Sebastian Bach, el compositor que havia de ser la font d’inspiració per la creació de les “Bachianas Brasileiras”

A més de viure a la ciutat federal de Río de Janeiro, Villa-Lobos va residir amb la seva família en diverses ciutats de l’interior de Río de Janeiro. Durant aquestes permanències, ell va entrar en contacte amb un tipus diferent música: els modes caipiras (canciones de gente del campo) i guitarristes del país. En resum una espècie de música folklòrica brasilera que més tard es va fer molt coneguda gràcies a ell.

Villa-lobos va començar a ser encantat pel tipus de música que es tocava pels carrers i les places de la ciutat de Rio de Janeiro.

Aquesta tipus de música eran els choros, tocats per grups de música que es reunien per tocar per plaer i durant els Carnavals. L’interès cap aquests grups el va conduir a estudiar la guitarra sense saber-ho als seus pares, que no aprovaven l’associació del seu fill amb compositors d’aquell tipus de música, els quals moltes vegades eren considerats delinqüents.

Heitor Villa-lobos va iniciar la seva famosa sèrie de Choros l’any 1921, quan no coneixia a Stravinsky, a Ravel ni a Honegger. Aquesta sèrie de Choros agrupa 15 obres, 14 numerades i l’última anomenada Introduction aux Choros, per suposat al final, tal com li agradava escandalitzar a Villa-lobos.

El Choro nº 1 el va escriure per a guitarra, i és un amable peça íntima. No presenta harmonies complexes, però presenta contrarritmes i sincopes molt pròpies del seu estil de música.

Villa-lobos, Choro nº1