De molt jove ell va començar a estudiar. En sis anys, ell va aprendre a tocar el violoncel del seu pare en una viola especialment adaptada. Era també en aquest temps, gràcies a la seva tieta Fifinha, que li va donar els Preludis i les Fugues “Del Clavé bien Temprador” que Tuhú (el seu sobrenom d’infància) es va fascinar amb els treballs de Johann Sebastian Bach, el compositor que havia de ser la font d’inspiració per la creació de les “Bachianas Brasileiras”
A més de viure a la ciutat federal de Río de Janeiro, Villa-Lobos va residir amb la seva família en diverses ciutats de l’interior de Río de Janeiro. Durant aquestes permanències, ell va entrar en contacte amb un tipus diferent música: els modes caipiras (canciones de gente del campo) i guitarristes del país. En resum una espècie de música folklòrica brasilera que més tard es va fer molt coneguda gràcies a ell.
Villa-lobos va començar a ser encantat pel tipus de música que es tocava pels carrers i les places de la ciutat de Rio de Janeiro.
Aquesta tipus de música eran els choros, tocats per grups de música que es reunien per tocar per plaer i durant els Carnavals. L’interès cap aquests grups el va conduir a estudiar la guitarra sense saber-ho als seus pares, que no aprovaven l’associació del seu fill amb compositors d’aquell tipus de música, els quals moltes vegades eren considerats delinqüents.
Heitor Villa-lobos va iniciar la seva famosa sèrie de Choros l’any 1921, quan no coneixia a Stravinsky, a Ravel ni a Honegger. Aquesta sèrie de Choros agrupa 15 obres, 14 numerades i l’última anomenada Introduction aux Choros, per suposat al final, tal com li agradava escandalitzar a Villa-lobos.
El Choro nº 1 el va escriure per a guitarra, i és un amable peça íntima. No presenta harmonies complexes, però presenta contrarritmes i sincopes molt pròpies del seu estil de música.
Villa-lobos, Choro nº1
No hay comentarios:
Publicar un comentario